Després d'un cert temps estudiant astrologia he pogut constatar que la gent, quan s'assabenta d'això, reacciona de diverses maneres estereotipades... Els hi han que, dissimuladament, per educació, deixen anar un lleu, segons com gairebé imperceptible, somriure sorneguer demostrant-me obertament el seu escepticisme. Després els hi han els incrèduls que no acaben d'entendre com una persona com jo s'hagi ficat en aquest món. I finalment hi han els que estan obertament interessats (que curiosament són majoritàriament població femenina, no sé ben bé perquè) i em demanen si els hi puc "fer el seu horòscop"... cosa que em mostra l'elevada incultura general que hi ha sobre com funciona l'astrologia i, sobretot, per a què serveix (i que consti que no culpo a ningú d'això: assumeixo plenament de que es tracta d'un greuge social marcat per tabús, supersticions i molta desinformació general).
Davant d'aquesta situació a vegades em pregunto què ha fet la pobra astrologia per trobar-se en aquesta situació denigrant de ser menyspreada a nivell social, especialment en els països catòlics (i molt concretament a l'Estat Espanyol, sense anar més lluny). En altres latituds corresponents a els països anglosaxons i germànics en general és una disciplina que gaudeix de molt més prestigi a l'igual que en molts països llatinoamericans cosa que em fa deduir (i l'estudi de la seva història m'ho confirma) que l'Església Catòlica hi ha tingut un paper preponderant en aquest atac vers els estudis astrològics... A territoris com el Regne Unit i Alemanya existeixen universitats (sí, sí, el que sentiu: universitats!) que si bé no tenen pròpiament carreres d'astrologia sí contemplen aquesta disciplina com a eina complementària per altres estudis (sobretot relacionats amb la sociologia, psicologia i fins i tot amb les ciències econòmiques)... i ningú es pensa allà que estiguin tocats del bolet.
I és per aquest motiu que m'he vist motivat a presentar una sèrie d'apunts didàctics dedicats a l'astrologia en aquest blog. Sóc conscient de que ni arribaran a molta gent ni suposaran, ni de bon tros, un abans i un desprès en la seva comprensió dins la societat en que vivim... Però no per això estic disposat a quedar-me de braços creuats i prefereixo aportar el meu granet de sorra, per molt insignificant que sigui. Així que intentaré amb certa regularitat anar penjant entrades on desgranaré la major part dels conceptes més importants dins l'estudi astrològic, com es presenten, per a què serveixen i com interactuen els uns amb els altres.
Però primer de tot cal respondre les dues preguntes més bàsiques: Què és l'astrologia i per a què serveix?
L'astrologia és una disciplina de coneixement que es pot discutir si és científica o no. Per la pròpia comunitat científica no ho és ja que no s'adequa als barems del mètode científic. Fora d'aquesta comunitat hi han opinions per tot: des dels més ferms defensors de la seva "indiscutible" base científica fins els que manifesten que no es pot la considerar mai com una ciència i no per això deixa de tenir la seva credibilitat. Aquest debat té molt a veure amb el fet de que l'astrologia ja existís abans de que es definís durant els ss. XVII i XVIII el corpuscle científic tal com el coneixem ara. En termes més simples es pot dir que l'astrologia, junt amb l'alquímia, és una "preciència". I de fet certes disciplines estrictament científiques avui en dia varen néixer a partir d'elles: l'astronomia, mal els pesi els "cientificistes" és filla de l'astrologia, de la mateixa forma que la química, i en part la física mecànica, ho és de l'alquímia. Deixant de banda aquesta discussió el que sí és evident és que l'astrologia usa disciplines científiques com a estris tals com l'astronomia, la geometria i d'altres. Cosa, per cert, que la diferencia de les altres "ciències ocultes" amb les que, malauradament, se la sol posar dins el mateix sac...
Fent servir una definició enciclopèdica es podria dir que l'astrologia és la disciplina que estudia la relació unidireccional dels astres amb la Terra i més concretament amb els éssers vius que l'habiten. A partir d'aquesta premissa es pot debatre com és aquesta relació i en quin sentit afecta la vida del planeta, tant a nivell individual com col·lectiu, i és a partir d'aquesta diversitat de punts de vista que s'explica la proliferació de diferents escoles de pensament dins la comunitat astrològica encara que es pot dividir en dos grans grups de corrents: els deterministes i els no-deterministes.
Les escoles més deterministes, que són les més nombroses, tingueren la majoria d'adeptes dins el conjunt de la comunitat astrològica durant els ss. XVII, XVIII i XIX encara que ja a finals d'aquest últim segle els partidaris d'idees no-deterministes varen començar a guanyar pes. Avui en dia les escoles no-deterministes són les més influents dins l'astrologia en general i molt especialment ho és l'anomenada astrologia psicològica, la qual, tal com indica el seu nom, intenta fonamentar el funcionament de l'astrologia en base a conceptes psicològics convertint-lo, de fet, en una eina d'auto-coneixement.
Evidentment les diferències conceptuals de les diverses escoles també afecten a la pregunta de per a què serveix. La major part de les corrents deterministes conceben, amb diferents matisos, a l'astrologia com un immens "codi diví" on és escrit el destí de totes i cadascuna de les criatures que han viscut, viuen i viuran sobre la faç de la terra. Des d'aquest punt de vista, com resulta evident, la presència de la fatalitat, tenyida sovint d'un cert pessimisme, és omnipresent en el seu estudi. En aquest sentit potser l'astrologia kàrmica és la més "optimista" d'aquest grup per investir-se de conceptes orientals tals com la reencarnació i la possibilitat de redempció després de cada vida. D'altra banda les corrents no-deterministes es recolzen més en la creença de que una persona té el poder sobre sí mateix i que el quadre de la seva personalitat i vida que li dibuixi l'astrologia sempre es pot modificar per a millor essent conscient de que aquest existeix i és com és d'entrada. Dit d'una altra manera: la naturalesa humana que es mostra és la que hi ha des del moment que aquella persona existeix... però és modelable i es pot reconduir amb la suficient determinació per part de l'afectat.
En definitiva, l'astrologia és una gran eina que, usada amb la responsabilitat que li correspon, pot facilitar molt les coses a moltes persones i, sobretot, ajudar-les a comprendre's millor i així deixar de caminar a la deriva, sense rumb, per la vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada